Orquídeas para la salud: ampliación y rehabilitación de Can Zariquiey

Agustí, Valentí; Josep Miàs. Orquídeas para la salud: ampliación y rehabilitación de Can Zariquiey, Clínica de Arenys de Munt, Comunitat Terapèutica del Maresme. [S.l]: Josep Miàs Arquitectes, DL 2013

La torre de Can Zariquiey es troba a mig camí d’Arenys de Munt i va ser feta construir entre els anys 1911 i 1929 pel metge d’origen navarrès Ricardo Zariquiey Cenarro. L’any 1991 va començar a funcionar com a clínica d’internament per a malalts mentals i forma part de la Comunitat Terapèutica del Maresme. Aquest llibre explica la rehabilitació i ampliació que es va realitzar cap a l’any 2013. Arquitectes i terapeutes exposen el seu punt de vista sobre aquesta intervenció, les fonts d’inspiració, i l’objectiu; la natura com a element terapèutic.

Can Zariquiey/Josep Miàs © Adrià Goula

La creació del poble modern: Arenys de Munt, segles XVI al XVIII

FORN I SALVÀ, Francesc. "La creació del poble modern: Arenys de Munt, segles XVI al XVIII". [en línia]. Trobada d'Entitats de Recerca local i Comarcal del Maresme, 2017, núm.11, p. 67-73

Al llarg dels segles XVI al XVIII Sant Martí d’Arenys, així com la majoria de pobles de la Marina del Vescomtat, va experimentar una evolució urbanística força singular que portà a la creació del poble tal com avui el coneixem. El poblament rural dispers, habitual en els segles medievals, fou substituït durant l’Edat Moderna per un poblament rural que hem anomenat semi concentrat que culminà, en ple segle XIX, en el poblament concentrat dels pobles actuals. Alguns dels factors que influïren en aquesta evolució iniciada al segle XVI foren: la renovació dels edificis parroquials, la celebració de les bredes i l’empenta urbanística del segle XVIII. F. Forn

Plànol d'Arenys de Munt de l'any1786. Arxiu de la Corona d'Aragó

En aquest plànol es pot veure la riera d'Arenys de Munt des del seu naixement fins a la desembocadura a Arenys de Mar. Al centre, el nucli d'Arenys de Munt l'any 1786. El plànol està dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Es pot consultar en format digital i a mida més gran mitjançant el portal del PARES (Portal de Arxivos Españoles).

El capitell tardoromànic d'Arenys de Munt (s. XIII): notes per a un debat

GRAUPERA I GRAUPERA, Joaquim. "El capitell tardoromànic d'Arenys de Munt (s.XIII): notes per a un debat" [en línia]. Felibrejada: butlletí del Grup d'Història del Casal, 2014-2015, núm. 96, p. 123-129

El capitell tardoromànic d'Arenys de Munt

Durant molts anys s’havia cregut que el capitell trobat durant l’enderrocament de la rectoria d’Arenys de Munt, cremada a l’inici de la guerra civil, havia format part de l’antiga i ja desapareguda església romànica. Aquesta creença es fonamenta en el primer estudi sobre l’edifici fet per J.M. Pons Guri, Un siglo de arte religioso en San Martín de Arenys (1944). Joaquim Graupera ha revisat tota la documentació escrita sobre el capitell i l'ha comparat amb altres  similars existents al Maresme. Finalment ha arribat a la conclusió que, probablement, es tracta d’un capitell tardoromànic que formava part del trecallum d’una finestra geminada del s. XIII, que podia ser de la rectoria o bé d’un altre edifici de la població.

Inventari d'Escuts de Pany amb motius Austriacistes i Borbònics: 1714 Arenys de Munt

CASTAÑEDA MASSAGUER, David (fotografies, investigació i recerca). Escuts de pany: inventari fotogràfic: inventari d'Escuts de Pany amb motius Austriacistes i Borbònics: 1714 Arenys de Munt.[Arenys de Mar]: Clau De Volta, 2014. 46 p. (Fauna i estudi) + 1 CD

Inventari dels escuts de pany austriacistes i borbònics que encara es conserven en algunes portes, d'antigues cases d'Arenys de Munt. L'inventari forma part d'un projecte més ampli, que té per objectiu inicial fer un registre de tots els Escuts de pany del Maresme. 

Escut de pany austriacista de Ca l'Amar de la Torre. Fotografia de David Castañeda

Enric Catà i Catà: arquitecte il·lustre i arenyenc oblidat

FORN I SALVÀ, Francesc. "Enric Catà i Catà: arquitecte il·lustre i arenyenc oblidat" Arennios, 1995, núm. 31, p.12-15, núm. 32, p. 12-15

Enric Catà i Catà va ser arquitecte municipal d'Arenys de Munt del 1917 fins a la seva mort el 1937. La seva obra més important al poble és l'edifici de l'Escola Pública Sant Martí a banda d'altres projectes com la urbanització del carrer de les Flors.

El carrer de les Flors (anys 50?) . Arxiu Valls-Torrent

Bibliografia complementària

• Ruta Enric Catà [en línia]. [Arenys de Munt: Col·lectiu pel Museu Arxiu], 2011

• Vicens i Tarré, Joan. "Enric Catà, un arquitecte a peu d'obra." [en línia] Revista de Girona, 2006, núm. 234, p. 6-7

La Riera d'Arenys de Munt

"La Riera" [monogràfic] [en línia]. Amunt Arenys: butlletí d’informació municipal. 2006, núm. 35

Crònica del soterrament de la Riera, des del Pla Director de Protecció contra avingudes al Maresme, l’any 1992, passant per l’exposició dels dos projectes de canalització dels anys 1994 i 2001. També s’hi explica la participació ciutadana que es concretà en les propostes de la PACAAM i la consulta popular sobre el projecte. El número monogràfic tanca amb un seguit d’imatges de com quedaria la Riera després de la urbanització.

La Riera asfaltada, el dia de la seva estrena.

Restauración de la Torre de Jalpí

Restauración de la Torre de Jalpí: arquitecto D. Miguel Madorell i Rius [en línia]. Arquitectura y construcción, 1899, núm. 67 p.357-358

L'article es fa ressò de la reforma que August Maria de Borràs i Jalpí va fer al mas Jalpí a la darrera dècada del s. XIX. Parla de la distribució de les dependències a la mansió, però el més remarcable són els detalls tècnics que dóna sobre la construcció del llac artificial que hi ha davant del castell.
Els diaris de l'època parlaren d'aquestes obres.

Can Jalpí després de la remodelació

Can Jalpí abans de la remodelació 

Casa Bellsolell de la Torre

FERNÁNDEZ MUÑOZ, Jordi. Casa Bellsolell de la Torre [mecanoscrit inèdit]. [1998?]. 36 f.

Treball universitari d'arquitectura on es fa un estudi i avaluació de tots els elements arquitectònics de Can Bellsolell de la Torre, tant externs com interns.                                                                                                               

Postal de Can Bellsolell de la Torre, editada per Àngel Tolrà Viazo 

entre els anys 1905 i 1925.

                

Nou mercat a Arenys de Munt

TARRÉS SALVÀ, Albert. Nou mercat a Arenys de Munt [Recurs electrònic en línia]. Projecte de fi de carrera. UPC-Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, 2007

L'autor proposa la creació d'un nou mercat al Rial Bellsolell. El projecte va precedit d'un estudi previ sobre aspectes generals de la població i una anàlisi de les condicions en què es troba el mercat actual, que fan necessària la construcció d'un de nou.

Un siglo de arte religioso en San Martín de Arenys

PONS I GURI, Josep Maria. Un siglo de arte religioso en San Martín de Arenys. Arenys de Mar: Tip. J. Tatjé, 1944. 32 p.

Primera i única crònica de l’església de Sant Martí d’Arenys des del punt de vista artístic. L’autor fa un repàs als canvis dels quals ha estat objecte l’edifici al llarg dels segles i analitza tant els elements arquitectònics com els ornamentals i suntuaris.

Imatge de l'any 1857  de l'Església de Sant Martí d'Arenys. L'autor és l'escenògraf Francesc Soler i Rovirosa (1836-1900). L'original es troba dipositat al Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. L'any 1955 la Diputació va facilitar la seva reproducció a la coberta del programa de la festa major d'aquell any. 

Projecte de canalització de la riera d'Arenys de Munt

Projecte de canalització de la riera d’Arenys de Munt. [S.l. : Generalitat de Catalunya. Junta d’Aigües, 1994]. [16] p.

Memòria del primer projecte de canalització de la Riera. S’hi exposen els antecedents, l’objecte del projecte i dades tècniques, que es desenvolupen en uns annexos que no formen part d’aquest document.

El món de les masies

VAZQUEZ, Eva; VERDURA, Montse. El món de les masies [mecanoscrit inèdit ]. 1996. 100 f. (Accèssit al Premi Raimon Torroja, 1996)

Estudi de 15 masies del terme d’Arenys de Munt des d’un punt de vista sociològic. El treball es divideix en dues parts: la primera parla de diversos aspectes de les masies en general  i la segona se centra en cada una de les masies i n'analitza la situació actual, tot basant-se en els aspectes generals exposats a la primera part.

Inventari del patrimoni cultural i natural d'Arenys de Munt: [memòria tècnica]

MONTLLÓ BOLART, Jordi; GUARDIOLA I BUFÍ, Moisès; BOSCH I MARTÍNEZ, Laura. Inventari del patrimoni cultural i natural d’Arenys de Munt: [memòria tècnica] [ en línia].[Barcelona: la Diputació; Arenys de Munt: l’Ajuntament], 2007 

«La finalitat d’aquest tipus de treball és la recopilació exhaustiva dels elements del patrimoni cultural i natural d’un municipi. L’eix bàsic de treball és l’inventari de tots els elements susceptibles d’ésser reconeguts com a rellevants o singulars d’aquella població pels seus valors històrics, artístics, simbòlics o identitaris, a partir d’una tipología concreta que permet englobar-hi totes les accepcions reconegudes. »

Arenys de Munt: el trencament amb el vell règim: (la Segona República i la construcció d'un nou grup escolar)

FORN I SALVÀ, Francesc. Arenys de Munt: el trencament amb el vell règim: (La Segona República i la construcció d’un nou grup escolar). Argentona: L’Aixernador, 1985. 86 p. (Torrent de la Feu; 7)

Història de l’ensenyament escolar a Arenys de Munt des de l’escola del vell règim fins a la gestació i finalment posada en funcionament de l’Escola Sant Martí l'any 1937 en plena guerra civil .

Postal de l'Escola Sant Martí a principis dels anys 40