CASALS COLL, Gaspar. El vot de poble i el cambril de la Mare de Déu del Remei de l'església parroquial d'Arenys de Munt. Arenys de Munt: Parròquia de Sant Martí d'Arenys de Munt, 2022. 39 p.

El culte a la Mare de Déu del Remei ve de molt antic i a Arenys de Munt hi ha dos llocs on venerar-la. La història d'aquesta duplicitat és ben curiosa i divertida. Aquesta història és la que ens explica en Gaspar Casals que complementa l'estudi de Josep Maria Pons Guri i Francesc Forn El Santuari de la Verge del Remei.

Nadal en el meu record

Torrent Martori, Antònia. Nadal en el meu record [en línia].Arenys de Munt: l'Ajuntament, 1958

Nadala de l'Ajuntament d'Arenys de Munt de l'any 1958

La meva àvia materna, Antònia Torrent Martori (1906-2004), va ser una dona inquieta i culta. Tenia inclinació per la creació artística, però el que realment la va atraure va ser la redacció periodística, i així va ser com, durant uns quants anys, va col·laborar amb diaris comarcals i barcelonins. Malauradament la guerra va estroncar aquest camí que havia iniciat de ben jove. Després de la guerra no va deixar d’escriure, però no va fer carrera com a periodista. Amb tot, va ser corresponsal de La Vanguardia, per Arenys de Munt, i col·laborà amb algunes de les publicacions dels catalans exiliats a Xile.

L’any 1958 sent alcalde Josep Mas, l’Ajuntament va fer una nadala que contenia una conferència, que l’Antònia Torrent havia pronunciat el Nadal anterior, en un curs sobre decoració nadalenca organitzat per la secció Sección Femenina de la F.E.T. d’Arenys de Munt.

El text de presentació era tot en castellà, però la conferència, que va ser pronunciada en català, es va imprimir també en català. Sembla que això va causar problemes tant a l’alcalde com a la meva àvia, però la nadala ja estava feta i distribuïda.

En aquesta conferència, l’Antònia Torrent, parla sobre com se celebrava el Nadal a Arenys de Munt, més o menys a la segona dècada del segle XX. El text ens transporta a una època perduda, estem parlant de fa més de cent anys, però les seves paraules són tan evocadores i vives que encara podem sentir aquella olor de bosc, el «perfum de muntanya que enamora», tot llegint les seves descripcions. Considero d’un gran valor documental la descripció de la Missa del Gall, que es feia de matinada, perquè recorda algunes de les obres d’art que hi havia a l’església i que van ser cremades a l’inici de la guerra civil.

L'orgue de l'església amb el cap de musulmà 

🙶Dessota aquest voladís, i penjat amb el seu turbant de moro, hi havia un cap de musulmà amb una llarga i generosa barba negra i uns ulls de mirar ferotge: tothom en deia "el cap de sota l'orgue". En els jorns assenyalats, i sobretot per Nadal, en una, segurament, combinació dels tubs de l'orgue, aquest cap obria la boca i expandia uns sons foscos i guturals com de bèstia engabiada, i que en la nostra imaginació de criatures ens feia posar un xic la pell de gallina.🙷

L'antic altar de l'església de Sant Martí
obra de Pere Serafí, finalitzat l'any 1546

🙶 Recordo també que en mig de l'altar hi havia una fornícula o capelleta encastada, on en els dies de gran festivitat quedava exposada la custòdia del Santíssim. En fer exposició o reserva, gràcies a un enginyós efecte de la tramoia, un retaule obria o tancava la fornícula, i era curiós calibrar l'emoció que ens corprenia quan, en fer la reserva del Santíssim en mig dels aflautats Tantum-Ergo [...] el retaule, mogut per una mà invisible, anava tancant lentament el Sagrari fins que un últim xerric dels engranatges posava fi al nostre ingenu embadaliment.🙷

👉 Les imatges de l'església estan extretes del llibre Arenys de Munt imatges i records

Un siglo de arte religioso en San Martín de Arenys

PONS I GURI, Josep Maria. Un siglo de arte religioso en San Martín de Arenys. Arenys de Mar: Tip. J. Tatjé, 1944. 32 p.

Primera i única crònica de l’església de Sant Martí d’Arenys des del punt de vista artístic. L’autor fa un repàs als canvis dels quals ha estat objecte l’edifici al llarg dels segles i analitza tant els elements arquitectònics com els ornamentals i suntuaris.

Imatge de l'any 1857  de l'Església de Sant Martí d'Arenys. L'autor és l'escenògraf Francesc Soler i Rovirosa (1836-1900). L'original es troba dipositat al Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. L'any 1955 la Diputació va facilitar la seva reproducció a la coberta del programa de la festa major d'aquell any. 

Lourdes de Subirans (Arenys de Munt)

TORRENT MARTORI, Antònia. “Lourdes de Subirans (Arenys de Munt)”[en línia]. La Rambla (17 de setembre 1934), p. 12

Article aparegut al diari barceloní “La Rambla” on l’autora  dona a conèixer aquest indret d’Arenys de Munt. Explica els orígens del santuari i informa dels serveis que hi ha i dels aplecs que s'hi celebren. També destaca les possibilitats que ofereixen els boscos del voltant per als caçadors  i excursionistes. Acaba l'article mencionant les nombroses fonts naturals que s'hi poden trobar.

La cova de N.D. de Lourdes de Subirans (Arenys de Munt)

TORRENT MARTORI, Antònia. La cova de N.D. de Lourdes de Subirans [sic] (Arenys de Munt) [en línia]. Arenys de Mar: Impremta J. Tatjé, 1926. 12 p.

Dos anys després de l’inici de la construcció de la cova de Sobirans, l’autora evoca els esforços per poder dur-la a terme, en descriu el paisatge i la situació de la cova i la primera celebració que s'hi va fer un cop finalitzada l’obra. 

Estructures emocionals en ferro: ferradures i símbols de l'edat mitjana

XIBERTA SUBIRANAS, Clàudia; FORTUNY CALVO, Sergi. Estructures emocionals en ferro: ferradures i símbols de l’edat mitjana [mecanoscrit inèdit]. [2009]. 53 f. + 1 CD-ROM. (Premi Raimon Torroja, 2009)

Estudi sobre les ferradures encastades a la porta principal de l’església de Sant Martí d’Arenys. El treball se centra en aquests exvots com un reflex de la societat de Sant Martí d’Arenys a l'època medieval. Conté un inventari exhaustiu de les ferradures, classificades per tipologies.

El santuari de la Verge del Remei, del terme d'Arenys de Munt

PONS I GURI, Josep Maria; FORN I SALVÀ, Francesc. El santuari de la Verge del Remei, del terme d’Arenys de Munt. Arenys de Munt: l’Ajuntament, DL 2003. 134 p.

Crònica de l’ermita i del culte a la Verge del Remei, «…referida per ordre cronològic, seguida d’una relació de les diverses estampacions dels goigs de la Verge titular de la capella i d’un apèndix de documentació fonamental.» 

Reseña histórica del antiquísimo Santuario de Ntra. Sra. del Remedio... Barcelona: Niubó, 1884. (Un dels primers documents conservats sobre el Santuari de la Verge del Remei dipositat a l'Arxiu Històrica Fidel Fita)

La Cripta de Sant Martí d'Arenys

FORN I SALVÀ, Francesc. La Cripta de Sant Martí d’Arenys. Arenys de Munt: l’Ajuntament, 2001. 27 p. (Fulls Arenyencs de Cultura; 3)

Crònica de l’Església de Sant Martí d’Arenys i de la descoberta de la cripta al seu subsòl,  en unes obres que es realitzaren l’any 1997.

Romeria d'Arenys de Munt: cinquanta anys d'històries (1949-1998)

FONTBONA I MISSÉ, Clara. Romeria d’Arenys de Munt: 50 anys d’històries, 1949-1998. Arenys de Munt: Parròquia de Sant Martí, 1998. 102 p.

Recull de records i vivències de cinquanta anys de Romeria a Montserrat. El text està complementat amb fotografies i reproduccions de documents originals.

Els goigs d'Arenys de Munt i de Mar

BISBAL I BAUTISTA, Maria Teresa. Els goigs d’Arenys de Munt i d’Arenys de Mar. Arenys de Mar: El Set-ciències, 103 p.+ 1 carpeta (LII f.). (Els llibres del Set-ciències)

«Exhaustiva recopilació de goigs de les principals advocacions venerades dins dels termes parroquials de Sant Martí d’Arenys de Munt i Santa Maria d’Arenys de Mar.»

Ruta de les ermites i les capelles

FONTBONA I MISSÉ, Núria; TORRAS ROCA, Teresa. Ruta de les ermites i capelles [mecanoscrit inèdit]. [1994].  [11] f.

Recorregut per set capelles i oratoris d’Arenys de Munt. De cada una se n’explica la situació, els orígens, les vicissituds al llarg dels anys i el culte.

Santuari català de Nostra Dona de Lourdes de Subirans: Sot de Subirans: Arenys de Munt

Santuari català de Nostra Dona de Lourdes de Subirans[sic]: sot de Subirans [sic]: Arenys de Munt. [Barcelona: Obradors Gràfics Faventia, c.a. 1930]. [6] p.

Narració anònima de l'origen del culte a la Verge de Lourdes al Sot de Sobirans: qui i quan s'hi va portar una còpia de la imatge de la verge francesa i com esdevingué un lloc de devoció on s'hi anaren creant serveis per a totes les persones que s'hi acostaven.