29 de des. 2017

Nadal en el meu record

Torrent Martori, Antònia. Nadal en el meu record [en línia].Arenys de Munt: l'Ajuntament, 1958


Nadala de l'Ajuntament d'Arenys de Munt de l'any 1958
La meva àvia materna, Antònia Torrent Martori (1906-2004), va ser una dona inquieta i culta. Tenia inclinació per la creació artística, però el que realment la va atraure va ser la redacció periodística, i així va ser com, durant uns quants anys, va col·laborar amb diaris comarcals i barcelonins. Malauradament la guerra va estroncar aquest camí que havia iniciat de ben jove. Després de la guerra no va deixar d’escriure, però no va fer carrera com a periodista. Amb tot, va ser corresponsal de La Vanguardia, per Arenys de Munt, i col·laborà amb algunes de les publicacions dels catalans exiliats a Xile.

L’any 1958 sent alcalde Josep Mas, l’Ajuntament va fer una nadala que contenia una conferència, que l’Antònia Torrent havia pronunciat el Nadal anterior, en un curs sobre decoració nadalenca organitzat per la secció Sección Femenina de la F.E.T. d’Arenys de Munt.

El text de presentació era tot en castellà, però la conferència, que va ser pronunciada en català, es va imprimir també en català. Sembla que això va causar problemes tant a l’alcalde com a la meva àvia, però la nadala ja estava feta i distribuïda.

En aquesta conferència, l’Antònia Torrent, parla sobre com se celebrava el Nadal a Arenys de Munt, més o menys a la segona dècada del segle XX. El text ens transporta a una època perduda, estem parlant de fa més de cent anys, però les seves paraules són tan evocadores i vives que encara podem sentir aquella olor de bosc, el «perfum de muntanya que enamora», tot llegint les seves descripcions. Considero d’un gran valor documental la descripció de la Missa del Gall, que es feia de matinada, perquè recorda algunes de les obres d’art que hi havia a l’església i que van ser cremades a l’inici de la guerra civil.



Esglesia Sant Martí d'Arenys de Munt
L'orgue de l'església amb el cap de musulmà 
🙶Dessota aquest voladís, i penjat amb el seu turbant de moro, hi havia un cap de musulmà amb una llarga i generosa barba negra i uns ulls de mirar ferotge: tothom en deia "el cap de sota l'orgue". En els jorns assenyalats, i sobretot per Nadal, en una, segurament, combinació dels tubs de l'orgue, aquest cap obria la boca i expandia uns sons foscos i guturals com de bèstia engabiada, i que en la nostra imaginació de criatures ens feia posar un xic la pell de gallina.🙷


Altar de l'església de Sant Martí
L'antic altar de l'església de Sant Martí
obra de Pere Serafí, finalitzat l'any 1546
🙶 Recordo també que en mig de l'altar hi havia una fornícula o capelleta encastada, on en els dies de gran festivitat quedava exposada la custòdia del Santíssim. En fer exposició o reserva, gràcies a un enginyós efecte de la tramoia, un retaule obria o tancava la fornícula, i era curiós calibrar l'emoció que ens corprenia quan, en fer la reserva del Santíssim en mig dels aflautats Tantum-Ergo [...] el retaule, mogut per una mà invisible, anava tancant lentament el Sagrari fins que un últim xerric dels engranatges posava fi al nostre ingenu embadaliment.🙷

👉 Les imatges de l'església estan extretes del llibre Arenys de Munt imatges i records

Cap comentari :

Publica un comentari

Pots deixar un comentari sobre el llibre o sobre el tema del llibre